Dinatatak juga amb ritmes de flamenc, de swing, de jazz o d’afro sense ser res de tot això, sinó només Dinatatak. Hi ha una guitarra que s’insinua; un baix polifacètic que s’afegeix cantant amb la guitarra o unint-se a la caixa i al berimbau. La seva música balla claqué, i amb això aferma la percussió , obrint visions sobre els móns que va pintant.
Dinatatak experimenta, mescla, crea i s’aïlla per sentir-se lliure de néixer en llocs inesperats i a primera vista inadequats.