Clandestino és un espai simbòlic situat en una nit qualsevol d'una metròpoli qualsevol -Berlin, París, Barcelona, Nova York, Buenos Aires- durant el període d'entreguerres.
Un flashback que, des de la contemporaneïtat, ens torna al naixement d'una nova modernitat. Un lloc on els límits es desdibuixen, on tot allò que no es diu s'expressa amb el llenguatge dels cossos que, transformat en ball, propicia la seducció a través d'uns codis que subverteixen les normes en el trancament de la moral imperant. S'estableix un nou espai de socialització en el que les relacions adquirixen una artificiosa intimitat envoltada d'un fum dens, exaltació musical i tragos llargs i repetits que tintigenen sobre el gel.
Un temps per a una pau efímera -entre una gran guerra i altra guerra major-, una melodia frenètica, un ritme nou sobre el que s'anaren inserint els esdeveniments, les maneres i les modes, les avantguardes, el cinema sonor, el gramòfon, els processos d'exaltació ideològica, les ambicions territorials, allò popular i allò culte, allò decadent i allò ascendent.
Passen, per favor. Passen i dansen. Com a possesos, com maleïts. Com l'última nit dels temps.
Toc, toc. Sant i senya?