Jordi Serradell Quartet a l'Heliogàbal

En Jordi Serradell es va criar entre Planils, Casavells i la Bisbal d’Empordà, paratges tant feréstecs i empordanesos com ell i la seva música. La seva infància va ser confusa i complicada, degut a la impossibilitat d’adaptació i convivència amb el sistema que l’envoltava. A l’escola, on hi passava la major part del dia, tot eren mascles, autoritarisme i religió, i a casa seva hi regia un sistema d’aquells clàssics, “realitats” de la majoria de la població del segle XX. Un terreny poc fèrtil per a qualsevol infant.

Amb 5 anys va descobrir per casa la cinta d’Alan Parsons Project, Eye in the sky, que el seu pare havia portat de la mili i la tenia arraconada. Va ser la gran escletxa que el va introduir al món de la música. Des de llavors, aquest ha sigut el canal pel qual s’ha pogut expressar i un dels puntals de la seva vida.

Als 15 anys va començar a tocar la bateria mogut per la seva passió pel punk-rock i el hardcore melòdic. Més tard, va formar part de bandes amb diferents estils, anant des de l’indie rock i el pop, fins la música negre, amb estils com el jazz, el funk, el rap i el neo-soul. Degut a una tendinitis aguda i a altres problemes de salut, es va veure obligat a deixar de tocar la bateria durant un temps més llarg del que esperava. Però la seva insaciable necessitat de continuar expressant-se, el va portar, sense plantejar-s’ho, a canviar temporalment d’instrument. I jugant, deixant-se portar pel moment i sense haver tocat mai abans una guitarra, va néixer Ésser viu, l’àlbum que recull les seves primeres cançons.