Jorra i Gomorra a La Tretzena Ronda de l'Heliogàbal

El nom de Jorra Santiago fa més de deu anys bons, que va començar a aparèixer als crèdits d’alguns dels discos essencials de l’underground illenc i ens el trobàvem involucrat en alguns dels projectes musicals més il·lustres de l’escena local (de Miquel Serra als enyorats Pujà Fasuà). 

En Jorra i la seva banda, Jorra i Gomorra passaran per l’Helio a presentar oficialment el seu nou LP “Vellut i Purpurina” (Bubota, 2020). Un treball en el que en Jorra és més Jorra que mai. Més Jorra, més gran i més lliure. Fins el punt d’atrevir-se a tocar, gravar i mesclar la meitat de les cançons del disc en total solitud i l’altre meitat amb l’equip habitual: la banda que l’ha acompanyat aquests darrers anys —amb els seus inseparables germans Daniel i Carloscar Gómez al capdavant, Biel Riera i Toni Llull—, i amb Michael Mesquida i Pep Toni Ferrer dels estudis Favela a càrrec de la part tècnica. 

Un disc carregat de l’habitual dosi de hits efusius i incontestables (“Cançó nyonya”, “Brilles”, “Monument”), inconoclàstia radical (“L’home de marbre”, “El desig”) i homenatges als seus grans ídols (Guided By Voices a “Independents”, per exemple), sempre amb un gust impecable i sense cap vergonya de res.

Nit de hits i bon rotllo arribat de les illes, nit d’aquelles de les que som molt fans i fan de l’Heliogàbal el que és.