Twin en concert a l'Heliogàbal

En tots els camins hi ha un punt d’inflexió, un moment en elqual tot es veu de forma clara i concisa, on no hi ha lloc adubtes. És just en aquest precís instant, en el qual neixTWIN. Darrere de TWIN, trobem a Ana López, que desprésde diversos discos amb Her Little Donkey, debuta en solitariamb un EP on l'electrònica i els contrastos són els gransprotagonistes. 

L’Ep, de títol homònim, està format per quatre cançons.Quatre petites dosis d’un nou imaginari que TWIN començaa desplegar, sense normes i sense lligams. Les cançons esmouen entre la delicadesa i allò salvatge, la suavitat i laintensitat, entre el clarobscur i els colors, entre l’ombra i lallum. I és, entre tanta disparitat, on TWIN se sent méscòmode. 

Musicalment, el minimalisme és el gran aliat de TWIN. Ambclares referències a James Blake o Empress Of, TWIN hatreballat en la producció de l’Ep juntament amb el duoelectrònic b1n0 per a aconseguir l’amalgama perfecta desons i veu. I així, trobarem un Ep on cada element té el seulloc, on cada detall és una peça clau i on la veu esconverteix en una fidel confessora que ens parla de lesformes d’estimar i de perdonar, de la sinceritat, de lesmaneres d’oblidar i de la lluita contra els dimonis interns. 

El debut de TWIN se sent sòlid i decidit, com si semprehagués estat en el subconscient. Com si hagués esperatlatent. S’ha acabat l’espera.